Etiqueta: Naoki Urasawa

Un monstre que es diu Naoki Urasawa

No sé quina edat tindria quan va arribar a les mans un arxiu piratilla que contenia el primer capítol d’una sèrie animi que gairebé ningú no coneixia. No recordo si algú me’l va compartir o me’l va recomanar, però aquests capítols en japonès subtitulats per aficionats em van enganxar irremeiablement. És una de les més grans sagues de suspens que he vist. Monster, “Monsta” com s’entenia en japonès, em va fer gaudir i patir a parts iguals, i conèixer un altre tipus de màniga i animi, un de més adult i més elaborat, així com un autor que des de llavors intento seguir: Naoki Urasawa.

El cas és que ja coneixia una obra d’aquest autor sense saber-ho: Yawara! Una sèrie que se suposava de noies que va tenir molt èxit al Japó. Aquí no va ser menys quan es va emetre l’anime basat en TV3: Ginger, va cinturar negre.

Un Mangaka diferent

No em considero un gran lector de Manga. De fet, avorreixo una mica els trops dels gèneres del Manga, ja sabeu, instituts, minifaldilles, nois tímids com a protagonistes que aconsegueixen ser el més xulo del barri i aquestes coses. Tampoc m’atreu de primeres els Mangas a on tots els personatges s’assemblin a part del seu pentinat o roba, ni l’exageració emocional de la majoria dels seus personatges (ehem…). Ni la violència o el sexe gratuïts, per donar-se un aire més adult o gamberro, però sense un fons que ho justifiqui. Tot i que és cert que tot això, si la història és interessant i està ben construïda, importa poc.

Ara bé, si parlem dels mestres, la cosa canvia. Tezuka, Otomo o Masamune Shirow són autors que per mi sempre són atractius, si no superbs. I, encara que reconec que no estic gaire al dia del Manga i potser em passa per alt per alt algú que és la bomba, per a mi, avui dia, ningú supera Naoki Urazawa, potser similar al que passa amb Hayao Mayazaki a l’anime.

Les trames no es basen en un únic concepte atractiu que es va estirant com un xiclet. Les trames de Naoki Urasawa són complexes, les seves històries són corals, amb multitud de personatges secundaris que no s’assemblen ni físicament ni emocionalment entre ells. Els personatges són molt (però molt) humans: les emocions que reflecteixen són creïbles i no solen ser exagerades. Els guions estan molt ben escrits, els personatges són creïbles i la narrativa té una capacitat de retenir l’atenció del lector que no he vist mai. I, si bé és cert que després de trames tan complicades, plenes de subtrames i moments realment impactants, de vegades els seus finals no satisfan, és el primer nom que em ve al cap com a exemple d’autor de Manga actual.

Hi ha qui dirà que és el menys mangaka dels mangakes. Per mi és un error: el manga no deixa de ser còmic, un mitjà comunicatiu i artístic, i no ha de semblar-se a tots els seus coetanis per ser el que és. Té tots els recursos narratius del Manga, i els tracta amb respecte i cura, no pas com altres. Tot i que suposo que és qüestió d’opinions.

L’autor, per el propi autor

La qüestió és que buscant informació per a la classe de còmic sobre el procés de creació, he trobat aquesta petita joia. És una sèrie documental apadrinada pel mateix Urasawa, on, capítol a capítol, veiem precisament això: el procés de creació d’un manga diferent. I és al capítol 4t de la 3a temporada quan apareix el geni. Només cal dir que no he pogut desenganxar la mirada de la pantalla veient un paio que sembla molt més jove del que és, dibuixar. A mi em fascina.

També he llegit una Guia oficial que és bàsicament una llarga entrevista amb l’autor. Ajuda a entendre la seva cultura de treball, molt present al mateix títol de l’obra: Dibuixar, dibuixar sense parar. Els seus orígens, com dissenya trames i personatges, els tan criticats finals, tot és allà, és molt recomanable una vegada ets un “Urasawaaddicte”.

A banda de la citada Monster, té obres com 20th Century Boys, Pluto o Billy Bat. Fins on he llegit, es podrien anomenar thrillers, barrejats de vegades amb alguna cosa ciència-ficció o fantasia (molt poc), i on la infància juga un paper determinant. L’obra de Naoki Urasawa tracta amb molt respecte a la humanitat: els seus personatges solen ser complexos i són capaços de transmetre molt contingut en una sola mirada. Els personatges que no ho són justament els que detonen la trama. Doneu-li una oportunitat, no us defraudarà.