Etiqueta: Katsuhiro Otomo

Katsuhiro Otomo s’uneix al mestre Takumi Nagayasu per portar-nos La llegenda de la mare Sarah, una història de ciència ficció postapocalíptica tan dramàtica com espectacular.

Apocalipsi imprevisible, o no?

Després d’un holocaust nuclear, els humans s’han vist obligats a fugir de la Terra i viure a colònies que orbiten al voltant del planeta. Un científic proposa una via per moure l’eix de rotació de la Terra i reduir dràsticament el temps de recuperació de l’hàbitat del nostre planeta. La humanitat, que s’ha hagut d’unir per sobreviure, de mica en mica torna a actuar com sempre, i es generen dues faccions, a favor i en contra de la iniciativa. És l’origen d’una guerra que seguirà anys després en una Terra desèrtica on Sarah buscarà desesperadament la família. A través seu coneixerem el destí del nostre propi planeta i de la humanitat sencera.

El guió és de Katsuhiro Otomo, creador de la icona del manga i l’anime, Akira. En ell tracta una història potser menys complexa que la seva obra més coneguda, però manté un to molt pessimista sobre el nostre futur i deixa palesa la tendència a l’autodestrucció de la humanitat. Tanmateix, quan més gran és la desesperació, més gran és el coratge dels seus herois, que representen el millor de nosaltres, amb un missatge clarament pacifista i ecologista. La història comença seguint una fórmula més aviat episòdica (Sarah arriba a un poblat i s’enfronta als problemes que s’hi troba), però ràpidament amplia el seu enfocament per explicar-nos la gran història de Sarah i de tota la humanitat, aprofundint en la pútrida política del món on es desenvolupa la història. I com la ciència pot ser la perdició i la salvació de la humanitat.

Im-pressionant (llegiu en dues paraules)

El dibuix, a càrrec de Takumi Nagayasu, amb un estil molt semblant al d’Otomo (de fet, pensava que era ell qui dibuixava), és… APABULLANT. Com a mostra, alguna de les fotos de l’article. Grans escenaris, maquinària clàssica i futurista, escenes d’acció, èpica militar, explosions, converses intimistes, mirades expressives, grans reunions parlamentàries. Tot està dibuixat de manera molt precisa i espectacular. Es nota molta feina a definir els vestits militars, les ciutats, les naus espacials.

El més impressionant del treball de Nagayasu és el següent: a diferència de la majoria d’autors de màniga, ell fa TOTA la feina. No té ajudants ni especialistes per a edificis, mitjans de transport, etc. Per a cada obra, dedica almenys dos anys a treballar els dissenys previs, i un a fer el story board. Si teniu interès en com treballa aquest mestre del manga, podeu accedir a l’entrevista que li fa Naoki Urasawa al seu programa. No té pérdua.

Tota aquesta feina fa d’aquest còmic un clar candidat a ser traslladat a un altre mitjà. Ja sigui en format sèrie o pel·lícula, res del guió ni del que es podria considerar preproducció d’un producte audiovisual està deixat a l’atzar. La història dóna per a molt, i, encara que no considero que sigui una obra mestra, tindríem un producte molt interessant de ciència ficció post-apocalíptica, similar al que s’ha vist a Mad Max o Terminator Salvation.

Pros

• Obra dura però molt entretinguda, enganxa voler saber en incert destí dels seus personatges.
• El dibuix és meravellós.

Contras

• Potser es podria haver tret una mica més de suc a la història.