Etiqueta: Boulet

La fantasia heroica de qualitat sempre és divertiment. Acció, aventures i monstres no falten en una paròdia molt més seriosa del que pugui semblar. Quins tresors insospitats amaga aquesta Mazmorra?

L’ambició feta projecte

Lewis Trondheim era ja un autor amb cert renom a la indústria de la bande déssinée francobelga. És un autor que va començar amb un gran èxit, com és Lapinot, que li va permetre fins i tot obtenir el premi de millor autor novell al saló d’Angoulême, el saló més potent de la indústria europea. Joann Sfar no tenia una obra rellevant encara a la seva carrera, encara que ja tenia un bagatge important en la creació de guions. Amb ganes de col·laborar, tots dos el van embarcar a l’aventura de fantasia heroica La Mazmorra (Donjon).

Van mostrar una ambició mai vista fins aleshores. Van decidir no llançar una, sinó tres col·leccions ambientades en un món de fantasia comuna. No només això, sinó que es van plantejar que contindria 300 (tres-cents!) àlbums. Aquests àlbums estaven dividits en tres línies temporals: passat ( Amanecer ), present ( Zenith ) i futur ( Crepuscle ). Això, sense comptar amb una sèrie de spinoffs amb col·laboradors puntuals recopilats a la col·lecció Monstres. Us deixo Wikipedia per saber més, no té pèrdua. Avui dia, 53 àlbums s’han publicat.

Este primer volumen nos presenta a Herbert, un pato con sangre noble, que trabaja como recadero en la mazmorra de Jacinto. Se verá obligado a hacerse pasar por guerrero para cumplir una misión que, indudablemente, le viene grande. Jacinto envía a Marvin, un saurio vegetariano que no puede hacer daño a quién le insulta, a vigilarlo. A través de sus aventuras, conoceremos los diversos habitantes de este curioso mundo y veremos que la gestión de una mazmorra no es tan fácil como parece.

La Mazmorra amaga més del que sembla

Plantejada com una paròdia d’obres de fantasia i jocs de rol diversos, a poc a poc ha anat avançant cap a una obra interessant per si sola, amb les seves pròpies regles i la creació d’un món molt més extens del que un pot sospitar en llegir el primer àlbum publicat, Cor d’Ànec.

Aquesta primera obra, que comença al recopilatori, té un to jocós i amable. Juga amb tots els trops del gènere i genera una paròdia divertida per a tots els públics. Però, a mesura que se succeeixen els àlbums, encara que no perd diversió, el to s’enfosqueix, arribant a mostrar escenes que fins i tot el dibuix de Trondheim no aconsegueix suavitzar. L’escena dels trolls i els nadons em va semblar particularment aterridora. Les relacions interpersonals, al principi molt tòpiques, guanyen complexitat i es converteixen en el motor fonamental de l’obra.

Pel que fa al dibuix, ens trobem dos autors força diferents entre si. Per començar, un Lewis Trondheim que mostra un estil despreocupat, gairebé esquemàtic, que ajuda a fer la impressió d’obra lleugera, enganyant propis i estranys. El xoc entre dibuix i un guió cada cop més profund em sembla molt interessant i potencia la diversió. D’altra banda, tenim Boulet, amb un dibuix molt més convencional i realista, que sens dubte és més d’acord amb unes trames que van guanyant substància, encara que perd part de la gràcia inicial.

Òbviament, és impossible valorar una obra tan extensa i complexa amb un sol recopilatori. Però veient el que m’ha aportat, La Mazmorra és, com a mínim, una lectura prou interessant i divertida per recomanar-la, en un estil molt diferent del que ja hem analitzat a Bone.

Pros

• Una paròdia molt divertida de l’heroic Fantasy
• Les relacions interpersonals entre els personatges, en un món tan boig com el plantejat, sorprenen

Contres

• Potser el que sigui una obra tan llarga i amb autors diversos acabi passant factura al conjunt