Somriu de Raina Telgemeier

Al saló passat li vaig donar l’opció a la meva filla gran d’escollir el còmic que ella volgués. No va tenir gaires dubtes: una amiga seva s’havia llegit aquest còmic i li havia agradat molt. La meva filla, com comença a ser habitual (la qual cosa m’enorgulleix una miqueta), se’l va llegir d’una tirada. I tot seguit, jo mateix li he fet un tacte. Què trobem a Somriu, la novel·la gràfica autobiogràfica de Raina Telgemeier?

Terror al dentista

Principalment un accident fortuït que el va fer perdre les dues dents davanteres superiors (Auch!). Durant tot el procés de recuperació, amb visites constants al dentista i diversos especialistes, seguirem la vida de Raina i passo a l’adolescència. Les múltiples pors, les dificultats d’encaix a l’institut, l’evolució de l’amistat i molts altres temes força complicats d’aquesta etapa vital se sumen al ja de si dur trauma d’estar la barbaritat de quatre anys patint per culpa de les maleïdes dents.

Relat cumplidor

La història flueix de manera àgil i sense grans salts de ritme (tot i que els salts temporals són obligatòriament nombrosos). El missatge és clar: poc del que passa a l’adolescència és tan greu com sembla a primera vista. Un missatge relativista força adequat quan solem donar més importància de la que mereixen determinats aspectes estètics. Això sí, qui sigui aprensiu amb això de les dents ho passarà una mica malament.

Tècnicament la narració és més que correcta, amb un estil de dibuix adequat per al que tracta, sense grans ostentació ni experiments. Funciona perfectament i sense semblar-me una obra nova ni de contingut únic, va aconseguir ser nominada als premis Eisner (el premi més important de còmic americà), guanyant el premi a millor publicació juvenil. A més va ser triada pel director de la Revista de llibres del New York Times, com a millor llibre de 2010 per la Revista Kirkus, millor llibre infantil el 2011 per a l’Associació de Biblioteques Americana i el 2011 com una de les deu millors novel·les juvenils segons YALSA. Però el més important és que s’ha aconseguit fer un lloc important entre els lectors d’aquesta edat.

Pros

• És un relat veraç i íntim de l’etapa més convulsa de la vida.

Contres

• Si no ets el seu públic objectiu, perdrà força interès.