Metodologia
Per fer un còmic no cal saber dibuixar bé. Però sí saber expressar-se gràficament. Des de molt petits ens expressem amb dibuixos i a la classe dotarem d’eines als alumnes per què el que expressin sigui comprensible per al lector.
- Teoria: La teoria s’explicarà de la manera més accessible possible, recolzant-se en exemples que aportarà el professor.
- Pràctica: Diàriament, assimilarem els conceptes teòrics amb exercicis pràctics i amens que ocuparan la major part de la classe.
- Comunicació: Es posarà l’accent en què vol transmetre l’alumne i com ho narra, tot en un ambient col·laboratiu i distès.
- Material: A mitjans de curs es demanarà un estoig amb retoladors punta fina per a l’entintat. La resta de materials els aporta el professor.
- Dibuix: Cada alumne tindrà un seguiment d’acord amb l’estil i el nivell que tingui, potenciant els que siguin del seu interès. El dibuix serà un dels fils conductors a totes les sessions.
Planificació
Introducció al còmic
- Què és un còmic?
- La vinyeta
- El pla i la composició
- L’ordre de la pàgina
- Les onomatopeies
- Els globus de text
- Tipus de còmic (infantil, humorístic, de gènere…)
El guió, el personatge i el seu entorn
- El personatge i els seus arquetips
- La cara i les expressions
- Anatomia bàsica
- Perspectiva bàsica
- Ambientació i entorns
Tècniques i materials
- Estils de còmic (superherois, manga, novel·la gràfica…)
- Guió
- L’entintat
- Nocions de tipografia
- La impressió
Per què el còmic?
“No m’agrada el cinema”
No sé si molta gent recolza aquesta afirmació. Pot ser que no t’agradi un tipus de cinema, però que no t’agradi cap pel·lícula… difícil.
Aleshores, per què he sentit més d’una vegada “No m’agraden els còmics” de gent que com a molt s’haurà llegit un o cap?
El còmic és un mitjà artístic i de comunicació actualment molt reconegut per les seves adaptacions cinematogràfiques…
Però, alhora, tremendament desconegut.
Reconeguem-ho, l’anomenat còmic, historieta o còmic, mai no han tingut molt bona reputació al nostre país. El nostre context històric, amb dictadura pel mig, va limitar al medi a focalitzar-se en allò clarament infantil o molt underground o contracultural.
Multitud d’assajos i teòrics han analitzat com ha evolucionat la percepció del còmic en aquest país, però la conclusió és que el terme continua arrossegant connotacions no gaire positives. Per això ens hem abraçat al concepte “novel·la gràfica”, que sembla que li dóna un caixet diferent, quan al meu entendre el mitjà és el mateix i és una nomenclatura força vàcua. Tot i que sembla que compleix el seu propòsit: elevar la percepció de la qualitat del medi als lectors aliens.
Tot això és força ridícul. El còmic, com el cinema o la literatura, és un canal artístic i comunicatiu, que marca la “forma” i no pas el “contingut”. No se’ns acudiria dir que no ens agrada el cinema perquè no ens agraden les comèdies romàntiques, o la literatura perquè no ens agrada la poesia. El contingut d’una obra no la marca la forma sinó el que autor vulgui transmetre, i allò que el receptor percebi.
La forma té la seva importància en el missatge, no ho nego. És possible que un canal marqui molt el contingut, com podríem dir amb l’art abstracte (o entres al joc o no). Però el còmic és precisament un format que destaca per ser molt accessible. Tan accessible que, com que els nens l’adquireixen a l’instant, sembla que s’hagi de valorar menys.
Tal com ho veig, el còmic és un mitjà molt complet que permet explorar molts aspectes de l’expressió artística. Inventar-se una històries (escriptura de guió), decidir els plànols (storyboards), el dibuix tradicional (dibuix de figures humanes), dibuix tècnic (perspectives), pintura (entintat i pintat), tenir un producte físic (impressió o exposició de l’obra acabada), tot forma part d’un procés creatiu molt ric.
Tots els aspectes esmentats a dalt, i d’altres que segur que em deixo, no han de ser exclusius de la creació del còmic, sinó que poden ser utilitzats en molts actes quotidians i professionals.
Crear els teus propis guions permet posar-se al lloc de l’altre, dels personatges en aquest cas, cosa que és bona per a l’empatia.
Quins són elements mínims que he de posar sobre el paper perquè la meva història s’entengui com vull? Amb aquest tipus de preguntes, el nen exercita conceptes com la concentració, la memorització, l’observació, la creativitat i la imaginació, o habilitats com l’esquematització i l’expressió escrita.
Tot això fomentant l’hàbit lector i sense oblidar-nos del que permet a les nenes i els nens assimilar tots aquests conceptes: la diversió.