Escapo de Paul Pope

Avui comentem una obra d’un dels artistes nord-americans underground que més èxit han tingut els darrers anys: Escapo de Paul Pope.

L’estrella del còmic guai

Paul Pope és un artista nord-americà amb moltes inquietuds. A banda del còmic és il·lustrador de moda, grafista i en resum un tipus que li agrada provar diferents tècniques. Les seves influències són molt variades, del món del còmic i fora d’ell, cosa que el porta a ser considerat un innovador al sector, sobretot a finals del segle i principis d’aquest. Va començar treballant amb una editorial japonesa (cosa no gaire habitual) i va auto-publicar les seves primeres obres independents, com aquesta Escapo.

Després, DC còmics, que té bon ull per al talent novell, li va donar una història independent de Batman: Batman Year 100. La seva primera i única obra mainstream, a banda d’aportar-li dos premis Eisner, el va fer ser reconegut pels lectors internacionals. Després d’això, s’ha dedicat a fer classes, experimentar tota forma d’art i publicar històries pròpies com Battling Boy, sol o en companyia de l’espanyol David Rubín.

Si hem de definir l’art del bo de Paul en una paraula, es podria fer servir l’anglicisme “cool“. I és que tot ell és cool, el dibuix preciosista però gamberro, els traços alhora precisos i bruts, la bellesa de la tipografia, l’ús de la taca, el color etc. Fins i tot ell mateix té un aire estrella del Pop-Rock decadent.

Escapo

Feia temps que volia clavar la dent a l’obra que ens ocupa, ja que qualsevol obra de Pope és, com a mínim, una experiència agradable. I ho és, encara que al meu gust lluny del millor que ha fet. La història parla d’un escapista que, prova rere prova, desafia la mort. No és original ni el plantejament ni el desenvolupament, recordant moltes altres obres clàssiques, però sense una profunditat que et faci entendre per què els personatges fan el que fan. Tot i que a Paul Pope moltes vegades el fons és una excusa per a la forma. I aquí ens ofereix uns dissenys de proves per a l’escapista que són una mera meravella. Els dissenys de vestits i decorats són preciosos i la tensió es pot arribar a mastegar en els moments àlgids gràcies a la narrativa. Gràcies a això, la història es fa curta (només ocupa la meitat del llibre).

Com sol ser habitual a les seves obres, l’edició es complementa amb nombrosos esbossos, portades i dissenys extres. Són tant o més sucosos que la història en si. Fa la sensació que l’Editorial Norma és molt conscient que el disseny i l’estètica són el punt fort d’aquest autor. No ens queixarem, ja que Paul Pope mola molt. No sé si algú em comprarà la comparació, però per això mateix em fa pensar a l’Hugo Pratt de la seva generació.

A Escapo estem davant d’un artista que encara no ha aconseguit la maduresa que tindria a Batman Year 100, potser ajudat per la maquinària de DC, tot sigui dit. Però sempre deixa un bon gust de boca.