Cruel Summer

Per a la darrera lectura comiquera del 2023 no he pres riscos. Cruel Summer és una obra d’Ed Brubaker i Sean Phillips, una aposta segura (compte, res a veure amb el single de Taylor Swift)

Un spinoff Criminal

Per a qui no conegui l’obra d’Ed Brubaker i Sean Phillips, només dir que fa més de 15 anys que treballen junts, creant una obra molt consistent que ja ha guanyat 4 premis Eisner i nombroses nominacions. Si t’agraden les històries de lladres de poca muntanya, de detectius i de tot el que faci olor de gènere negre, sens dubte les seves obres t’agradaran. No crec que molts hagin estat més constants ni generat tanta obra de qualitat en aquest gènere en els darrers vint anys, sigui en cinema, sèries o literatura.

En cas que ens ocupa, Cruel Summer és ideal per tenir una mostra del que poden fer aquests autors junts. Encara que estigui ambientat a l’entorn de Criminal, és un spinoff que funciona perfectament com a obra unitària.

Anomenar-se Lawless marca…

La sinopsi de l’obra diu el següent:
“Una saga derivada dels esdeveniments de Criminal. A l’estiu del 1988, Teeg Lawless torna a casa per planejar el cop més gran de la seva carrera. Però Ricky, el fill de Teeg, i els amics d’aquest estan començant a recórrer el mateix corriol fosc pel qual abans va caminar el seu pare, i aquest es convertirà en el pitjor estiu de les seves vides. Relat èpic d’una tragèdia que es passa de generació en generació, Cruel Summer és una obra mestra a càrrec dels autors noir més celebrats de la indústria.”

Ed Brubaker defineix les seves obres com un tapís de personatges. I em sembla una visió encertada, ja que el protagonisme sol estar molt ben repartit. Aquí, un delinqüent reincident i el seu fill, una noia sense gaires escrúpols i un metòdic detectiu, entre d’altres, teixeixen una història sòlida, plena d’il·lusions i decepcions. Un avís: l’optimisme no sol formar part de les trames. Els protagonistes solen ser perdedors sense gaire possibilitat de redempció. Tot i així pateixes per ells, els personatges estan molt ben construïts i la seva fatalitat sempre té la seva raó de ser.

Pel costat de l’art, Sean Phillips sembla fet per a les històries que proposa Ed Brubaker. El seu dibuix és precís i realista, sens dubte usant referències fotogràfiques, però d’una manera molt subtil i pràctica. Fes servir les masses de negres de manera modèlica potenciant una gran narrativa, i transmet a tota l’obra un aire cinematogràfic que va com a anell al dit al món de Criminal. A més, el color del fill augmenta l’expressivitat d’un art, ja de per si, perfecte.

Ah, per cert, una adaptació ja és confirmada per part d’Amazon Prime. Si està mínimament ben portada, sens dubte la sèrie serà interessant, les bases són bones.

La seva construcció de personatges marginals amb històries que no solen acabar bé resulta tan atractiva com les que al seu dia van fer Otto Preminger, Howard Hawks, John Houston, Orson Wells, Raymond Chandler, Hammet o James Ellroy.

Roberto Hernández, Director MeriStation y Subdirector de As

Pros

• Un guió on tot està lligat i ben lligat
• Un art immillorable per a aquest tipus d’obres

Contres

• Que en certs entorns aquest tipus d’històries no estiguin gaire allunyats de la realitat