El còmic, una forma universal de contar històries
Quan parlem de còmic o historieta, solem pensar en personatges moderns com Mortadel·lo, Batman o Dragon Ball. No obstant això, si ens cenyim a la definició més acceptada —“sèrie o seqüència de vinyetes que explica una història”—, descobrim que hi ha obres molt anteriors al segle XX que compleixen aquesta descripció.
Al cap i a la fi, una vinyeta no deixa de ser una il·lustració que forma part d’una seqüència, amb marc o sense, amb text o sense.
The Yellow Kid i el naixement del còmic modern
Durant anys es va considerar que el primer còmic va ser The Yellow Kid, publicat a la premsa nord-americana el 1895. La seva innovació va estar a integrar els diàlegs al dibuix, ja que el protagonista “parlava” a través de textos a la seva roba.
Però, aquest és realment el primer còmic? No necessàriament. El còmic no sempre necessita text ni baffarades per existir. El que és essencial és la seqüència d’imatges que transmet una història.
Històries en imatges: molt abans de 1895
La narració mitjançant imatges és tan antiga com la humanitat:
- Pintures rupestres que relataven caceres.
- Jeroglífics egipcis o pictogrames usats per comunicar idees.
- Vidrieres de catedrals medievals, que ensenyaven episodis religiosos a qui no sabien llegir.
Més endavant, trobem exemples clars a l’art japonès de Hokusai o als relats il·lustrats de Rodolphe Töpffer a Suïssa.
Un cas especialment interessant és el tapís de Bayeux (segle XI). Amb gairebé 70 metres de llargada, brodat amb escenes i inscripcions en llatí, narra la conquesta normanda d’Anglaterra com una autèntica historieta medieval.
El còmic com a llenguatge artístic
El còmic ha anat evolucionant com qualsevol altra forma d’art, incorporant codis com els entrepans o les onomatopeies. Això no obstant, aquests elements no són imprescindibles: són convencions compartides que faciliten la narració, i que de vegades es trenquen per innovar —com fan artistes contemporanis tipus Banksy.
Un exemple divertit d’aquest poder narratiu apareix a la pel·lícula Ice Age, quan Sid el mandrós interpreta pintures rupestres com si fossin una seqüència animada que explica la tragèdia del mamut Manny.
Per què és important per als nostres alumnes?
A les nostres extraescolars de còmic i màniga mostrem als alumnes que aquest mitjà no és una mica menor ni exclusivament infantil:
- És un llenguatge universal comprensible més enllà de l’idioma.
- Permet aprendre a narrar visualment amb recursos simples però potents.
- Connecta amb la història de l’art i la comunicació humana.
Al capdavall, el còmic no és una moda recent: és una expressió inherent a la humanitat, la manera més senzilla i poderosa de transmetre idees, emocions i coneixements a través d’imatges.
👉 En conclusió: més que preguntar-nos quin va ser “el primer còmic de la història”, el que descobrim és que explicar històries amb imatges ens ha acompanyat sempre. I aprendre aquest llenguatge ajuda els joves a desenvolupar creativitat, observació i capacitat narrativa.
