Categoria: històric

Aquest any un amic invisible que sospito que viu a Berlín m’ha portat una curiositat amb vinyetes i entrepans, (Ostres! els elements compartits per una novel·la gràfica i un còmic… gest de complicitat, picada d’ullet). En fi que tinc al meu prestatge Kinderland, de Mawil, un còmic alemany en la seva edició francesa (l’alemany el porto regular…). El meu amic invisible deu haver encertat?

Una infància a la RDA

Kinderland relata com es desenvolupava la infància al costat socialista alemany poc abans de la caiguda del mur. El seu protagonista, Mirco, té tots els elements que en fan fàcilment abusable… és petitó, porta ulleres i, per què no dir-ho, és bastant mèdica. Però es farà amic d’un noi nou de l’altra classe amb una reputació molt mala. Junts s’aficionaran al Ping pong i es convertiran en els millors jugadors d’aquest esport de l’escola. Llavors creixerà l’ambició de crear un torneig estudiantil de Ping pong…

Mawil retrata molt bé els personatges, prenent-se el seu temps a mostrar-nos les seves motivacions, dubtes i preocupacions. El ritme de lectura és lent, però constant, amb una agilitat sorprenent a l’hora de mostrar els partits de Ping pong, arribant a assolir altes cotes d’epicitat. El seu estil de dibuix, proper al cartoon, fa que tot sigui molt dinàmic, amb un disseny de personatges que els defineix molt bé.

La importància del punt de vista

Una de les coses que em semblen molt interessants és que Kinderland trasllada a la perfecció el punt de vista dels nens. Els problemes inherents a la situació política del moment només es perceben de reüll i sembla que només preocupen els adults. Els nens estan acostumats, no coneixen una altra cosa i ho accepten tot tal com ve. Em sembla molt realista i un encert que sigui així. Els importa el dia a dia, els amics de l’escola o el Ping pong.

«Per a qui vulgui entendre com era la vida a l’Alemanya Oriental comunista, Kinderland de Mawil és una lectura obligada.»

Michael Pilz, Die Welt

És cert que la tensió inherent entre els adults i els nens es veu reforçada per la situació que vivien a l’època, però el motiu de les discussions poden ser perfectament replicables avui dia aquí mateix. En el fons, encara que estigui ambientada en un moment especialment convuls, la major part d’aquesta història podria estar ambientada a qualsevol lloc i qualsevol moment.

En resum, un còmic i un autor que desconeixia completament, al qual se’l nota molt ofici i narrativament té molt nivell. Seguiré amb interès el que faci. M’ha sorprès no veure-la editada aquí, i més tenint en compte que s’editen moltes obres que ni de bon tros arriben a aquest nivell. A veure si alguna editorial s’encoratja. Ah… i que bé tenir amics invisibles que em coneixen tan bé! 🙂

«Mawil recaptura brillantment l’experiència mundana i transcendental de créixer darrere del mur de Berlín. Contada a través de la visió infantil però amb la seva sensible percepció adulta, Kinderland és la seva obra mestra.»

Paul Gravett

Pros

• Els nens estan tractats amb molt d’afecte.
• El dinamisme de les escenes de Ping pong.

Contres

• El ritme és en general pausat i tranquil, si no t’agraden aquest tipus d’obres pot ser que no entris en el joc.