Categoria: americá

Si hi ha un gran divulgador actual del còmic és sens dubte Scott McCloud. Va prendre el relleu de Will Eisner i Osamu Tezuka per analitzar i entendre el mitjà íntegrament. Després d’un primer gran èxit com Entendre el còmic, va continuar treballant de manera constant i meticulosa perquè s’entenguin els trucs que fan d’aquest mitjà un mitjà sense límits.
Però abans de ser el referent que avui és, va crear el seu primer còmic, Zot!, amb una petita editorial minoritària americana. El jove McCloud estarà a l’alçada de l’actual?

El poder de l’optimisme

Narra l’història d’un heroi els poders del qual són volar i un inacabable optimisme, que fa que sempre surti victoriós, si així ell ho creu. Zot viu en una utòpica Terra d’una altra dimensió, de la qual obté tota mena d’artilugis amb què s’enfronta a uns dolents les característiques dels quals es contraposen a aquesta utopia. D’altra banda, pot viatjar entre dimensions, i mantindrà una relació amb una noia procedent de la nostra Terra, que sentirà una admiració normal pel superheroi i pel món del qual procedeix.

Enfrontar-se a les pàgines de Zot! és un exercici curiós sabent lʼesdevenir del seu autor. Zot! va néixer com a contrapartida lluminosa dels superherois tradicionals, que estaven en plena efervescència del superheroi fosc, iniciada principalment per El Retorn del Cavaller Fosc de Frank Miller. Juga a confrontar constantment les dues cares d’una mateixa moneda i, en lloc de basar la seva narració a l’acció, prefereix explorar els sentiments dels seus personatges.

Dues parts ben diferenciades

Zot! no té problemes a reinventar-se (cosa que en altres personatges i editorials més potents sol ser difícil), i bona mostra és la clara transformació que pateixen els personatges a la segona part del relat. Zot queda atrapat al nostre món, i com Gurb, aprofita per analitzar la nostra realitat des de la perspectiva d’un estrany. Què ha portat el nostre món a no ser una utopia com el seu? És aquí on el dibuixant dóna el do de pit, la sèrie millora aprofundint els sentiments dels seus personatges i on s’atreveix a tocar els temes sociològicament més profunds. Si la sèrie hagués estat així des del principi, sens dubte seria una de les més importants de la història del còmic. Però potser necessitava evolucionar amb el seu autor.

Zot! m’ha sorprès pel que fa al dibuix. Acostumat a llegir l’autor a les seves obres divulgatives, on l’autor té un dibuix sobri però extremadament precís, aquí no ho és tant. És normal: estem parlant que McCloud era un noi que estava davant de la seva primera obra llarga. Al llarg de la història veurem vinyetes molt desiguals, algunes molt aconseguides, i d’altres en què hi ha errors anatòmics o expressions estranyes. Veurem, a mesura que l’obra avança, com el jove autor, com si fos Zot, està convençut que triomfarà en la seva gran passió i pren el pols al dibuix, realitzant obres memorables que li van aportar els primers premis.

El fons i la forma

Pel que fa al fons, la història de Zot! té també molts èxits. La història, que sembla molt naïf al principi, mica en mica va guanyant en complexitat. Es nota que l’autor utilitza les primeres impressions que genera al lector per jugar-hi i capgirar-les. No entrarem a desgranar cada part de joc que McCloud ens brinda al còmic, però acaba sent una obra molt més complexa del que sembla. Conté uns missatges molt més moderns i realistes del que es pugui sospitar veient les portades.

Pel que fa a l’edició, en Scott McCloud va decidir reimprimir la seva obra obviant els 10 primers números a color, que va decidir descartar per no considerar-los al nivell de les expectatives. Entenc que com a artista de vegades sigui difícil enfrontar-se als teus primers treballs, però no és menys cert que ens treu cert context de la història, i es troba a faltar saber com es coneixen els dos protagonistes, com es converteix en mono el germà de la noia, etc. Tot plegat deixa la sensació dexperiència inacabada. Pel que es pot llegir al tom, no és una obra perfecta, ni formarà part d’un top10 d’obres del segle XX, però sí que apunta maneres del que serà un gran expert i divulgador del medi.

Pros

• La narració van a poc a poc atrapant i sorprenent, en una història de superherois i de ciència-ficció optimista.
• El gran valor que té aquesta obra és que l’autor no deixa d’experimentar amb la narració. Resulta molt gratificant entendre a poc a poc el perquè de les seves decisions i és d’aplaudir els riscos que assumeix un autor el punt fort del qual no és el dibuix.

Contres

• El dibuix pot semblar un principiant, amb certs errors anatòmics o de perspectiva. Errors que a poc a poc s’esmenen a mesura que l’autor va creixent.