Categories
aventures manga shonen

One Piece (3 en 1)

One Piece 1 y 2 Edición 3 en 1
One Piece 1 y 2 Edición 3 en 1

Sent sincers: algun cop he vist un tros solt del anime de One Piece per la tele. I no vaig entendre res de res. Així que en veure que començaven a editar-la en un format força econòmic, no vaig poder evitar fer-li una ullada. Què s’amaga darrere del vaixell pirata d’aquests personatges colorits?

Uns pirates a la japonesa

Al món de One Piece, les grans estrelles del pop són els pirates. No només tenen navilis improbables, cadascú més gran i irreal, sinó que a més els més poderosos tenen estranys poders que adquireixen en ingerir una fruita anomenada Fruita del diable..

En aquest context, la història més coneguda en aquest món és la del pirata més gran de tots els temps, Gold Roger, que just abans de morir, va animar a buscar el seu tresor: el One Piece. Qui ho aconsegueixi serà reconegut com el pirata més gran de tots els temps.

Aquesta història obsessiona Monkey D. Ruffy, un nen amb, siguem sincers, no massa llums, que viu en un poble on s’ha instal·lat provisionalment la banda de Shanks el pèl-roig. Sort té en Ruffy que són justament dels pocs pirates amigables i mostren una paciència infinita amb ell. En Ruffy és tan tossut que acaba menjant per error una fruita del Diable que tenia la banda pirata, donant-li el poder de ser de goma. Quan en Ruffy sigui gran emprendrà la seva particular epopeia per aconseguir una tripulació, un vaixell i finalment ser el més gran dels pirates (sense preocupar-se gens ni mica en adquirir nocions de navegació).

One Piece 1 y 2 Edición 3 en 1 - ilustración a color

A per el One Piece a tota vela!

Eiichiro Oda va començar amb aquesta sèrie a les pàgines de Shonen Jump fa 25 anys. Va ser un èxit instantani, i fa molts anys que és un fenomen. És, entre altres coses, una de les sèries més longeves del Manga i de l’Anime.

Com no podia ser altrament, molts la comparen amb Dragon Ball. I és cert que recorda molt en to les primeres aventures de Son Goku, el personatge del qual era gairebé tan tossut (i tontaines) com en Ruffy. Tot i que el món d’One Piece sembla més acotat de moment al tema de la pirateria estrambòtica.

Si he de destacar alguna cosa és que és pura diversió per al lector a qui va dirigit. Dóna la sensació que Oda es diverteix tant o més que un nen en dissenyar els personatges curiosos que poblen l’obra. Això dóna una sensació de frescor que es manté almenys en aquests dos primers volums, que són pur divertiment juvenil: baralles impossibles, humor ximple i en general una exageració en tot el seu contingut. El missatge és un cant a l’amistat lloable i atractiu per a la joventut.

Un èxit global

L’edició és tot un encert. Tot i que defujo les totxals que no et permeten llegir còmodament, avui dia, i tal com està el mercat, el preu per pàgina és molt competitiu. A més, en tractar-se d’una obra molt lleugera, va com a anell al dit a la saga de pirates estrambòtics que és One Piece. Esperem que mantinguin preu, o, encara millor, veient les bones vendes, ho redueixin (somiar despert és gratis).

A més, recentment s’ha fet una adaptació en live action de Netflix, amb la qual era realment pessimista, veient per on anaven els trets. Em semblava molt complicat encertar, sobretot, el to de la sèrie, que crec que és la seva gran carta. I la veritat és que, després de veure-la, he d’aplaudir l’adaptació. Aconsegueixen mantenir el carisma d’aquesta saga de manera molt encertada. I de debò era realment difícil traslladar-la a alguna cosa «real», perquè justament la gràcia està en com de irreal sembla tot. Té segona temporada confirmada, així que els fans d’en Ruffy no es poden queixar.

Per part meva, m’ha entretingut, sense més ni més. Sóc capaç de valorar els seus encerts, però potser ja m’agafa gran. Això sí, si es llegeix amb la família, es pot gaudir d’una lectura amena i un punt boja.

One Piece 1 y 2 Edición 3 en 1 - ilustración en blanco y negro

Pros

  • Oda aconsegueix una obra fresca i divertida
  • Fins ara, és una obra autoconscient, i abraça el surrealisme de moltes situacions que planteja

Contres

  • Si no ets el seu públic objectiu potser se’t faci impossible entrar al món que planteja

Recomenat per a:

Qualsevol persona a partir de 9 anys. Si encara s’és capaç de gaudir de Dragon Ball, tenint en compte cap a qui va dirigit, s’és capaç de gaudir d’One Piece.

Para llegir si t’ha agradat:

Dragon Ball o Naruto.

Autor: Eiichiro Oda

Editorial: Planeta Còmic

Pagines: 592

Preu: 16,95€

Edat recomenada: a partir de 9 anys

Categories
aventures europeu fantasía

La Mazmorra, Zenith, primer volum

La Mazmorra Integral num 1
La Mazmorra Integral num 1

La fantasia heroica de qualitat sempre és divertiment. Acció, aventures i monstres no falten en una paròdia molt més seriosa del que pugui semblar. Quins tresors insospitats amaga aquesta Mazmorra?

L’ambició feta projecte

Lewis Trondheim era ja un autor amb cert renom a la indústria de la bande déssinée francobelga. És un autor que va començar amb un gran èxit, com és Lapinot, que li va permetre fins i tot obtenir el premi de millor autor novell al saló d’Angoulême, el saló més potent de la indústria europea. Joann Sfar no tenia una obra rellevant encara a la seva carrera, encara que ja tenia un bagatge important en la creació de guions. Amb ganes de col·laborar, tots dos el van embarcar a l’aventura de fantasia heroica La Mazmorra (Donjon).

Van mostrar una ambició mai vista fins aleshores. Van decidir no llançar una, sinó tres col·leccions ambientades en un món de fantasia comuna. No només això, sinó que es van plantejar que contindria 300 (tres-cents!) àlbums. Aquests àlbums estaven dividits en tres línies temporals: passat ( Amanecer ), present ( Zenith ) i futur ( Crepuscle ). Això, sense comptar amb una sèrie de spinoffs amb col·laboradors puntuals recopilats a la col·lecció Monstres. Us deixo Wikipedia per saber més, no té pèrdua. Avui dia, 53 àlbums s’han publicat.

Este primer volumen nos presenta a Herbert, un pato con sangre noble, que trabaja como recadero en la mazmorra de Jacinto. Se verá obligado a hacerse pasar por guerrero para cumplir una misión que, indudablemente, le viene grande. Jacinto envía a Marvin, un saurio vegetariano que no puede hacer daño a quién le insulta, a vigilarlo. A través de sus aventuras, conoceremos los diversos habitantes de este curioso mundo y veremos que la gestión de una mazmorra no es tan fácil como parece.

Interior de la Mazmorra numero 1

La Mazmorra amaga més del que sembla

Plantejada com una paròdia d’obres de fantasia i jocs de rol diversos, a poc a poc ha anat avançant cap a una obra interessant per si sola, amb les seves pròpies regles i la creació d’un món molt més extens del que un pot sospitar en llegir el primer àlbum publicat, Cor d’Ànec.

Aquesta primera obra, que comença al recopilatori, té un to jocós i amable. Juga amb tots els trops del gènere i genera una paròdia divertida per a tots els públics. Però, a mesura que se succeeixen els àlbums, encara que no perd diversió, el to s’enfosqueix, arribant a mostrar escenes que fins i tot el dibuix de Trondheim no aconsegueix suavitzar. L’escena dels trolls i els nadons em va semblar particularment aterridora. Les relacions interpersonals, al principi molt tòpiques, guanyen complexitat i es converteixen en el motor fonamental de l’obra.

Pel que fa al dibuix, ens trobem dos autors força diferents entre si. Per començar, un Lewis Trondheim que mostra un estil despreocupat, gairebé esquemàtic, que ajuda a fer la impressió d’obra lleugera, enganyant propis i estranys. El xoc entre dibuix i un guió cada cop més profund em sembla molt interessant i potencia la diversió. D’altra banda, tenim Boulet, amb un dibuix molt més convencional i realista, que sens dubte és més d’acord amb unes trames que van guanyant substància, encara que perd part de la gràcia inicial.

Òbviament, és impossible valorar una obra tan extensa i complexa amb un sol recopilatori. Però veient el que m’ha aportat, La Mazmorra és, com a mínim, una lectura prou interessant i divertida per recomanar-la, en un estil molt diferent del que ja hem analitzat a Bone.

Pros

  • Una paròdia molt divertida de l’heroic Fantasy
  • Les relacions interpersonals entre els personatges, en un món tan boig com el plantejat, sorprenen

Contres

  • Potser el que sigui una obra tan llarga i amb autors diversos acabi passant factura al conjunt

Recomenat per a:

Qualsevol persona a partir de 12 anys a qui li agradin les obres de fantasia heroica. Especialment recomanat per a qui hagi jugat alguna partida de rol de Dracs i Mazmorres a la seva vida.

Per llegir si t’ha agradat:

Dungeons & Dragons, honor entre lladres o Legend of Vox Machina.

Autors: Lewis Trondheim, Joan Sfarr, Boulet

Editorial: Norma Editorial

Pagines: 316

Preu: 35€

Edat recomenada: a partir de 12 anys

Categories
americá superherois

Zot!, d’en Scott McCloud

Portada de Zot!
Portada de Zot!

Si hi ha un gran divulgador actual del còmic és sens dubte Scott McCloud. Va prendre el relleu de Will Eisner i Osamu Tezuka per analitzar i entendre el mitjà íntegrament. Després d’un primer gran èxit com Entendre el còmic, va continuar treballant de manera constant i meticulosa perquè s’entenguin els trucs que fan d’aquest mitjà un mitjà sense límits.
Però abans de ser el referent que avui és, va crear el seu primer còmic, Zot!, amb una petita editorial minoritària americana. El jove McCloud estarà a l’alçada de l’actual?

El poder de l’optimisme

Narra l’història d’un heroi els poders del qual són volar i un inacabable optimisme, que fa que sempre surti victoriós, si així ell ho creu. Zot viu en una utòpica Terra d’una altra dimensió, de la qual obté tota mena d’artilugis amb què s’enfronta a uns dolents les característiques dels quals es contraposen a aquesta utopia. D’altra banda, pot viatjar entre dimensions, i mantindrà una relació amb una noia procedent de la nostra Terra, que sentirà una admiració normal pel superheroi i pel món del qual procedeix.

Enfrontar-se a les pàgines de Zot! és un exercici curiós sabent lʼesdevenir del seu autor. Zot! va néixer com a contrapartida lluminosa dels superherois tradicionals, que estaven en plena efervescència del superheroi fosc, iniciada principalment per El Retorn del Cavaller Fosc de Frank Miller. Juga a confrontar constantment les dues cares d’una mateixa moneda i, en lloc de basar la seva narració a l’acció, prefereix explorar els sentiments dels seus personatges.

Mostra de Zot!, de Scott McCloud en blanc i negre
Mostres de págines de Zot! de Scott McCloud

Dues parts ben diferenciades

Zot! no té problemes a reinventar-se (cosa que en altres personatges i editorials més potents sol ser difícil), i bona mostra és la clara transformació que pateixen els personatges a la segona part del relat. Zot queda atrapat al nostre món, i com Gurb, aprofita per analitzar la nostra realitat des de la perspectiva d’un estrany. Què ha portat el nostre món a no ser una utopia com el seu? És aquí on el dibuixant dóna el do de pit, la sèrie millora aprofundint els sentiments dels seus personatges i on s’atreveix a tocar els temes sociològicament més profunds. Si la sèrie hagués estat així des del principi, sens dubte seria una de les més importants de la història del còmic. Però potser necessitava evolucionar amb el seu autor.

Zot! m’ha sorprès pel que fa al dibuix. Acostumat a llegir l’autor a les seves obres divulgatives, on l’autor té un dibuix sobri però extremadament precís, aquí no ho és tant. És normal: estem parlant que McCloud era un noi que estava davant de la seva primera obra llarga. Al llarg de la història veurem vinyetes molt desiguals, algunes molt aconseguides, i d’altres en què hi ha errors anatòmics o expressions estranyes. Veurem, a mesura que l’obra avança, com el jove autor, com si fos Zot, està convençut que triomfarà en la seva gran passió i pren el pols al dibuix, realitzant obres memorables que li van aportar els primers premis.

El fons i la forma

Pel que fa al fons, la història de Zot! té també molts èxits. La història, que sembla molt naïf al principi, mica en mica va guanyant en complexitat. Es nota que l’autor utilitza les primeres impressions que genera al lector per jugar-hi i capgirar-les. No entrarem a desgranar cada part de joc que McCloud ens brinda al còmic, però acaba sent una obra molt més complexa del que sembla. Conté uns missatges molt més moderns i realistes del que es pugui sospitar veient les portades.

detall de Zot!, de Scott McCloud en blanc i negre
Detall de Zot!, de Scott McCloud

Pel que fa a l’edició, en Scott McCloud va decidir reimprimir la seva obra obviant els 10 primers números a color, que va decidir descartar per no considerar-los al nivell de les expectatives. Entenc que com a artista de vegades sigui difícil enfrontar-se als teus primers treballs, però no és menys cert que ens treu cert context de la història, i es troba a faltar saber com es coneixen els dos protagonistes, com es converteix en mono el germà de la noia, etc. Tot plegat deixa la sensació dexperiència inacabada. Pel que es pot llegir al tom, no és una obra perfecta, ni formarà part d’un top10 d’obres del segle XX, però sí que apunta maneres del que serà un gran expert i divulgador del medi.

Pros

  • La narració van a poc a poc atrapant i sorprenent, en una història de superherois i de ciència-ficció optimista.
  • El gran valor que té aquesta obra és que l’autor no deixa d’experimentar amb la narració. Resulta molt gratificant entendre a poc a poc el perquè de les seves decisions i és d’aplaudir els riscos que assumeix un autor el punt fort del qual no és el dibuix.

Contres

  • El dibuix pot semblar un principiant, amb certs errors anatòmics o de perspectiva. Errors que a poc a poc s’esmenen a mesura que l’autor va creixent.

Recomanat per a:

Qualsevol jove a partir de 10 anys. Especialment recomanat per a qui hagi gaudit les obres de divulgació de Scott McCloud.

Per llegir si t’ha agradat:

Metropolis, d’en Fritz Lang.

Autors: Scott McCloud

Editorial: Planeta Cómic

Págines: 576

Preu: 35€

Edat recomenada: a partir de 10 anys

Categories
ciència ficció manga postapocalipsi

La llegenda de la mare Sarah

Leyenda de Madre Sarah Thumbnail
Leyenda de Madre Sarah Thumbnail

Katsuhiro Otomo s’uneix al mestre Takumi Nagayasu per portar-nos La llegenda de la mare Sarah, una història de ciència ficció postapocalíptica tan dramàtica com espectacular.

Apocalipsi imprevisible, o no?

Després d’un holocaust nuclear, els humans s’han vist obligats a fugir de la Terra i viure a colònies que orbiten al voltant del planeta. Un científic proposa una via per moure l’eix de rotació de la Terra i reduir dràsticament el temps de recuperació de l’hàbitat del nostre planeta. La humanitat, que s’ha hagut d’unir per sobreviure, de mica en mica torna a actuar com sempre, i es generen dues faccions, a favor i en contra de la iniciativa. És l’origen d’una guerra que seguirà anys després en una Terra desèrtica on Sarah buscarà desesperadament la família. A través seu coneixerem el destí del nostre propi planeta i de la humanitat sencera.

Muestras de página de La leyenda de la madre Sarah
Muestras de página de La leyenda de la madre Sarah

El guió és de Katsuhiro Otomo, creador de la icona del manga i l’anime, Akira. En ell tracta una història potser menys complexa que la seva obra més coneguda, però manté un to molt pessimista sobre el nostre futur i deixa palesa la tendència a l’autodestrucció de la humanitat. Tanmateix, quan més gran és la desesperació, més gran és el coratge dels seus herois, que representen el millor de nosaltres, amb un missatge clarament pacifista i ecologista. La història comença seguint una fórmula més aviat episòdica (Sarah arriba a un poblat i s’enfronta als problemes que s’hi troba), però ràpidament amplia el seu enfocament per explicar-nos la gran història de Sarah i de tota la humanitat, aprofundint en la pútrida política del món on es desenvolupa la història. I com la ciència pot ser la perdició i la salvació de la humanitat.

Im-pressionant (llegiu en dues paraules)

El dibuix, a càrrec de Takumi Nagayasu, amb un estil molt semblant al d’Otomo (de fet, pensava que era ell qui dibuixava), és… APABULLANT. Com a mostra, alguna de les fotos de l’article. Grans escenaris, maquinària clàssica i futurista, escenes d’acció, èpica militar, explosions, converses intimistes, mirades expressives, grans reunions parlamentàries. Tot està dibuixat de manera molt precisa i espectacular. Es nota molta feina a definir els vestits militars, les ciutats, les naus espacials.

La guerra nuclear ha hecho mella en el mundo de la leyenda de la madre Sarah
La guerra nuclear ha hecho mella en el mundo de la leyenda de la madre Sarah

El més impressionant del treball de Nagayasu és el següent: a diferència de la majoria d’autors de màniga, ell fa TOTA la feina. No té ajudants ni especialistes per a edificis, mitjans de transport, etc. Per a cada obra, dedica almenys dos anys a treballar els dissenys previs, i un a fer el story board. Si teniu interès en com treballa aquest mestre del manga, podeu accedir a l’entrevista que li fa Naoki Urasawa al seu programa. No té pérdua.

Tota aquesta feina fa d’aquest còmic un clar candidat a ser traslladat a un altre mitjà. Ja sigui en format sèrie o pel·lícula, res del guió ni del que es podria considerar preproducció d’un producte audiovisual està deixat a l’atzar. La història dóna per a molt, i, encara que no considero que sigui una obra mestra, tindríem un producte molt interessant de ciència ficció post-apocalíptica, similar al que s’ha vist a Mad Max o Terminator Salvation.

Pros

  • Obra dura però molt entretinguda, enganxa voler saber en incert destí dels seus personatges.
  • El dibuix és meravellós.

Contras

  • Potser es podria haver tret una mica més de suc a la història.

Recomanat per a:

Qualsevol adolescent o adult a qui li agradin les obres postapocalíptiques de supervivència. Això sí, té moments realment durs.

Per llegir si t’ha agradat:

Les pel·lícules de Mad Max de George Miller

Autors: Katsuhiro Otomo y Takumi Nagayasu

Editorial: Norma Editorial (7 llibres en total)

Pagines: 224 per llibre

Preu: 12€ per llibre

Edat recomenada: a partir dels 14 anys

Categories
americá slice of life

Somriu de Raina Telgemeier

Sonríe, novela gráfica de Raina Telgemeier
Sonríe, novela gráfica de Raina Telgemeier

Al saló passat li vaig donar l’opció a la meva filla gran d’escollir el còmic que ella volgués. No va tenir gaires dubtes: una amiga seva s’havia llegit aquest còmic i li havia agradat molt. La meva filla, com comença a ser habitual (la qual cosa m’enorgulleix una miqueta), se’l va llegir d’una tirada. I tot seguit, jo mateix li he fet un tacte. Què trobem a Somriu, la novel·la gràfica autobiogràfica de Raina Telgemeier?

Terror al dentista

Principalment un accident fortuït que el va fer perdre les dues dents davanteres superiors (Auch!). Durant tot el procés de recuperació, amb visites constants al dentista i diversos especialistes, seguirem la vida de Raina i passo a l’adolescència. Les múltiples pors, les dificultats d’encaix a l’institut, l’evolució de l’amistat i molts altres temes força complicats d’aquesta etapa vital se sumen al ja de si dur trauma d’estar la barbaritat de quatre anys patint per culpa de les maleïdes dents.

Novela gráfica Sonríe de Rayna Telgemeier

Relat cumplidor

La història flueix de manera àgil i sense grans salts de ritme (tot i que els salts temporals són obligatòriament nombrosos). El missatge és clar: poc del que passa a l’adolescència és tan greu com sembla a primera vista. Un missatge relativista força adequat quan solem donar més importància de la que mereixen determinats aspectes estètics. Això sí, qui sigui aprensiu amb això de les dents ho passarà una mica malament.

Tècnicament la narració és més que correcta, amb un estil de dibuix adequat per al que tracta, sense grans ostentació ni experiments. Funciona perfectament i sense semblar-me una obra nova ni de contingut únic, va aconseguir ser nominada als premis Eisner (el premi més important de còmic americà), guanyant el premi a millor publicació juvenil. A més va ser triada pel director de la Revista de llibres del New York Times, com a millor llibre de 2010 per la Revista Kirkus, millor llibre infantil el 2011 per a l’Associació de Biblioteques Americana i el 2011 com una de les deu millors novel·les juvenils segons YALSA. Però el més important és que s’ha aconseguit fer un lloc important entre els lectors d’aquesta edat.

Novela gráfica Sonríe de Rayna Telgemeier

Pros

  • És un relat veraç i íntim de l’etapa més convulsa de la vida.

Contres

  • Si no ets el seu públic objectiu, perdrà força interès.

Recomenat per:

Qualsevol preadolescent. L´experiència traumàtica de l´autora transmet una bona lliçó de vida.

Autor: Raina Telgemeier
Editorial: en castellá Maeva Ediciones, en catalá EntreDos
Págines: 216
Preu: 16,90€
Edat recomenada: a partir de 8 anys

Categories
infantil nacional

Manu a la platja

Manu en la playa de Mamut Cómics
Manu en la playa de Mamut Cómics

Ja fa molt que tenim aquesta petita joia en forma d’historieta a casa. De fet encara no teníem amb nosaltres el petit monstre ;-). Adquirida durant un saló, amb dibuixet d’Ed inclòs, l’aventura de Manu a la platja ens ha donat hores de diversió acumulades.

Una editorial exemplar

Una editorial com Mamut Còmics, nascuda de Bang Editorial, per mi és un exemple a seguir. Amb autors principalment locals, un disseny d’edició molt reconeixible i una selecció d’obres molt cuidada, és una editorial que em sembla que mima els seus lectors, establint a més un sistema de lectura per edats que funciona. Els seus èxits principals són Superpatata o Astroratón, sèries molt reconeixibles per als nens o els seus pares.

Manu a la platja i el mamut

El cas que ens ocupa forma part de la línia de més de 3 anys, Manu a la platja. El Manu, una nena de 3 anys, s’aixecarà molt aviat per passar un dia de platja amb els pares. Allà farà un amic insospitat: un mamut. Entaularan una gran amistat i passaran junts un dia que recordaran per sempre.

L’obra no té diàlegs, per la qual cosa el petit lector pot passar la seva estona saltant d’una vinyeta a l’altra sense necessitat que els pares o mares el llegeixin. És molt entretingut per als joves, els fa sentir autosuficients i és una manera molt bona d’assimilar conceptes com la narrativa.

Página interior de Manu a la Platga, de Mamut Còmics

Amistat per a totes les edats

Les aventures de Manu són imaginatives amb un cert grau de surrealisme. Encerta el to i aporta una petita reflexió sobre l’amistat. El dibuix per a mi és l’idoni per fer una obra d’aquest calibre. Net i colorit, té una personalitat pròpia molt divertida (a destacar el disseny del Mamut i la trompa dentada XD).

Poca cosa més es pot dir, per a mi qualsevol obra de Mamut Còmics sol ser un encert. I el més important: els nens s’ho passen pipa!

PD: No em va semblar veure’ls al saló… sense saber de què va, els vaig conèixer en un i em fa la sensació que aquí hi ha un problema…

Pros

  • Tingues 3 anys o 80, t’entretindrà.

Contres

  • No puc trobar-ne cap

Recomenat per:

Nenes i nens de 3 a 99 anys. Una classe magistral sobre l’amistat, entenedora per a tots i totes.

Autor: Diego Arajondo y Ed
Editorial: Bang Ediciones
Págines: 48
Preu: 13€
Edat recomenada: a partir de 3 anys

  • Etiquetes
Categories
europeu històric

El fil d’Ariadna

El Hilo de Ariadna de Jan Bajtlik
El Hilo de Ariadna de Jan Bajtlik

La ressenya següent no és un còmic a l’ús. De fet, segurament no es podria catalogar com a còmic. És una rara Avis, un d’aquells llibres que queden fantàstics a la prestatgeria. És una joia que tenim des de fa temps a casa, però que ens hem animat a obrir-nos recentment. I el resultat ha estat tan gran que no puc evitar ressenyar-ho per aquí. Parlem d’El fil d’Ariadna.

L’olimp de la cultura

Hi ha poc dubte que la mitologia grega és la base de la nostra cultura occidental. Estic molt lluny de ser un expert sobre el tema, però em sembla molt interessant conèixer com pensaven els nostres avantpassats. A més és tremendament divertit saber més sobre aquests déus, la vida dels quals sembla treta d’una telenovel·la i de còmics de superherois, encara que més aviat seria al contrari… ja que molta de la cultura actual beu de Zeus i companyia.

La pregunta òbvia és: com fer que els nostres fills s’interessin per aquest tipus d’històries? Com fer-los veure la seva rellevància en el nostre dia a dia actual?

Fil d'Ariadna de Jan Bajtlik

Una diversió divina

Doncs com intento fer en les meves classes de còmic, divertint-los. I és que a més és relativament fàcil: les vides dels déus grecs són molt entretingudes.

Si a més ho fas amb gust, permets jugar amb una cosa tan de l’època com els laberints, intentes enllaçar aquestes històries amb l’actualitat i ho remates amb una edició molt cuidada, acabes creant un llibre que enamora tota la família.

El fil d’Ariadna està compost de manera particular: cada dues pàgines ens trobem amb un laberint, a través del qual coneixem un o més mites. Aquest laberint té una entrada de text associada a la part final del llibre, on ens expliquen l’o els mites en qüestió, i aprofiten per explicar l’origen d’expressions populars relacionades, com a “caixa de Pandora” o “Taló d’Aquil·les”

He de reconèixer que no pensava que enganxés tant els meus fills, però sí, aquest llibre aconsegueix el seu propòsit amb escreix. Així que no puc deixar de recomanar-ho…

Fil d'Ariadna de Jan Bajtlik

Pros

  • És educatiu
  • És entretingut
  • És un llibre preciós

Contres

  • No se m’acut cap. Fins i tot el preu és força adequat per a un llibre d’aquestes característiques.

Recomenat per:

Tots i totes. M’ha recordat molts mites que havia oblidat i ensenyat detalls que no sabia. Els nens al·lucinen i aprenen alhora amb les vides d’aquesta família disfuncional manera déu.

Autor: Jan Bajtlik
Editorial: MAEVA
Págines: 72
Preu: 29,90€
Edat recomenada: a partir de 7 anys

Categories
americá slice of life

Germana petita. Petita cangur

Hermana Pequeña. Pequeña Canguro comic
Hermana Pequeña. Pequeña Canguro comic

La meva filla va triar un còmic com a regal d’aniversari. Estava tan absorta a la lectura, que se’l va llegir d’una asseguda. Òbviament, ja m’està demanant els següents. I jo he aprofitat i m’ho he llegit també (no fos cas que no m’agradi, per aquí no passo). Què m’haurà semblat Germana petita. Petita cangur?

L’imaginació de la Karen

Karen té uns set anys. Filla de pares divorciats, viu, amb el seu germà petit, entre dos mons. Lluny de dramatitzar-lo, Karen i el seu germà gaudeixen de valent amb les seves dues noves famílies. En aquest còmic en concret, la poderosa imaginació de Karen el portarà a enfrontar-se a la seva veïna, la bruixa Destí Mórbid.

El còmic trasllada una visió positiva de la vida per als lectors de l’edat (o una mica més grans) de Karen. Em sembla una lectura amena, divertida i amable. A més, és una bona introducció al còmic, amb una protagonista amb què es poden identificar molt fàcilment. A diferència d’altres productes clàssics que he ressenyat, aquí els lectors objectiu no tindran la barrera històrica per enganxar-s’hi des del primer minut.

Germana Petita. Petita Cangur detall còmic

L’história d’un èxit transmedi

Aquesta sèrie és un spin-off d’una altra sèrie de novel·les gràfiques que adapten les novel·les d’Ann M. Martin: El club de les cangurs. Aquest ha estat l’èxit de les novel·les i de la seva posterior adaptació a còmic, que també s’ha traslladat a l’audiovisual i la imatge real gràcies a Netflix. Entenc Germana petita. Petita cangur com una versió més infantil de la sèrie arrel, encara que desconec el producte original i només són suposicions. L’enllaç entre l’una i l’altra és un personatge: Kristy, germanastra de la nostra protagonista, i creadora de l’esmentat club.

Kathy Farina adapta les novel·les amb una clara intenció de menys és més. Fuig de possibles complexitats per aportar un producte tan entendible com sigui possible per als seus lectors. El dibuix és molt deutor de l’animació, sector del qual l’autora prové. A mi em recorda molt a l’estil de la magnífica sèrie Steven Universe. És una línia clara reconeixible molt acolorida i atractiva.

En resum, que sí, que compraré a la meva filla tots els còmics que apareguin d’aquesta sèrie :-).

Germana Petita. Petita Cangur detall còmic

Pros

  • Una narració entretinguda pel seu públic objectiu
  • La visió positiva de la vida que desprèn lobra
  • Un dibuix funcional però atractiu

Contres

  • No se m’acut cap, la veritat

Recomenat per:

És una lectura ideal per a nens i nenes de 8 anys en endavant. Lectura fàcil i entretinguda per a primers lectors i iniciar-te al món del còmic.

Autor: Katy Farina, Ann M. Martin
Editorial: MAEVA young
Págines: 152
Preu: 14,15€
Edat recomanada: 8-11 anys

Categories
manga

Planeta Manga

Planeta Manga
Planeta Manga

Serà difícil entrar en detalls, ja que no sóc un expert otaku, però no puc evitar ressenyar una obra contínua i coral, que, malauradament, és única al nostre país avui dia: avui ressenyem la revista Planeta Manga.

Les revistes Manga

Com ja molts saben, el manga al Japó es consumeix principalment a través de les revistes, de vegades anomenades revistes antològiques. Solen ser de periodicitat setmanal i s’hi van succeint les principals obres màniga, que la població japonesa devora amb entusiasme. És tal l’èxit que almenys deu d’aquestes revistes sobrepassen el milió d’exemplars setmanals, sent Shonen Jump amb 6 milions de mitjana setmanal la més popular.

Aquestes revistes són editades en blanc i negre amb un paper de baixa qualitat. L’ús quotidià d’aquestes revistes és tan gran que, una vegada llegides, no sé solen guardar, com passa aquí amb els diaris. No és estrany veure els nombrosos salariman llegir-les al transport públic, ja que al Japó el màniga és transversal, i no es considera només lectura de joves, com solia passar per aquí. Les obres de més interès del lector s’editen posteriorment en una edició pròpia de més qualitat, anomenades Tankobon.

Planeta Manga detalles

Planeta Manga

Encara que no ha estat la primera al nostre país, Planeta Manga ha aconseguit replicar aquest format de forma reeixida, aconseguint mantenir-se al dur mercat de les revistes. La publicació dóna l’oportunitat a autors joves de publicar amb el suport d’una gran editorial. A Planeta Manga trobareu històries d’autors patris amb estil manga, que van a poc a poc desenvolupant les seves històries. Com al Japó, les més reeixides es veuran editades de manera independent.

La revista replica de manera força exacta el que són les revistes antològiques de màniga. Té més de 300 pàgines i té un preu força accessible (poc menys de 6 euros), molt allunyat del preu per pàgina habitual dels còmics i mànigues al nostre país. Hi podem trobar autors que segur donaran molt a parlar en el futur, perquè de veritat que el nivell artístic en aquest país, per la raó que sigui és molt, molt bo. Tot i que és obvi que les xifres de venda s’allunyen molt de les del país nipó, tenint en compte que la iniciativa porta 17 números, sembla que funciona.

Planeta Manga detalls

Al meu parer, Planeta ha fet un pas endavant a l’edició espanyola amb aquesta revista. Ofereix un aparador a nous talents, que tanta falta fa amb el declivi general de les revistes. A més, pots tenir una cartera d’autors que són el futur del manga i el còmic al nostre país. En facilitar l’accés a aquest tipus de producte a la població general amb un preu adequat, es potencia l’arribada de nous lectors al mercat.

Pros

  • Conèixer nous artistes patris que són el futur del manga hispà
  • El format revista permet un preu accessible

Contres

  • Com que és una obra coral i mensual, no sempre es mantindrà l’interès en totes les obres

Recomenat per:

Qualsevol lector de màniga habitual. També qualsevol persona que es vulgui acostar i tastar un màniga o un còmic per primera vegada.

Categories
aventures ciència ficció manga

Astroboy

Portada Astroboy
Portada Astroboy

Fa uns mesos vaig escriure sobre un mestre del Manga actual. Potser aquesta nomenclatura resulta una mica agosarada davant del que ostenta el sobrenom de “Déu” del còmic japonès: Osamu Tezuka. Avui ressenyem la que és potser la més coneguda de les seves obres a occident, Astroboy.

El primer anime de l’história

Astroboy va néixer l’any 1951 (aquí no és res), publicat en una revista d’historietes Shonen Sunday. Durant 17 anys es va publicar a la revista, aconseguint la xifra de 23 toms en total.
L’any 63 va ser la primera sèrie regular d’animi per a televisió (en blanc i negre, és clar).
Gràcies a l’exportació d’aquesta adaptació animada, que milions de nens van veure durant anys a qualsevol part del globus, Astroboy és dels primers i més potents personatges transmèdia de la història. Es van seguir fent més sèries (ja a color) i pel·lícules, algunes força recents, encara que amb pitjors resultats d’audiència.

Detall d'Astroboy d'Osamu Tezuka.

El déu del Manga

Entendre la figura d’Astroboy implica necessàriament entendre el mestre Tezuka. Osamu va néixer el 1928, i com a nen va viure el que va implicar la Segona Guerra Mundial, que li marcaria des de llavors un marcat pacifista. A més, tal com explica ell mateix en aquest mateix tom, de petit es va enamorar de les pel·lícules d’animació nord-americanes, i és això el que el va empènyer a dibuixar.

Astroboy és una obra inicial en una carrera que tocaria molts gèneres i públics diferents. El petit robot està clarament influenciat per Walt Disney, i es nota molt. Cal pensar que ja han passat més de 70 anys i certes històries tenen un ritme estrany i un dibuix poc definit.

Però el déu de Manga té el seu sobrenom per alguna cosa i Astroboy té moments en què el dibuix s’engrandeix fins a ser realment espectacular i en què les històries guanyen moltes capes de profunditat. No sóc un expert en teoria robòtica, però sens dubte Asimov aprovaria molt del que s’exposa a Astroboy sobre com hauria de ser les relacions entre humans i robots. L’amistat, l’ambició, els tripijocs dels diversos poders socials, tot és allà de manera amena i accessible per a un públic infantil. Perquè sí, no deixa ser una obra destinada als més joves, amb un cert toc naïf potenciat pels anys.

Detall d'Astroboy d'Osamu Tezuka. Tezuka ens parla directament

Finalment, m’encanta com abans de cada capítol Tezuka trenca la quarta paret, explicant anècdotes de la seva obra i vida, la qual cosa afegeix un context molt interessant a cada història.

Com que tot és cíclic, és curiós destacar que una de les obres de Naoki Urasawa, Pluto, és un homenatge, o actualització, d’una de les històries integrades al primer volum d’Astroboy. I és que Astroboy va obrir camí a molts altres autors i obres, convertint-se en un referent igual a les obres de Disney que el jove Tezuka admirava.

Pros

  • Les aventures d’Astroboy es gaudeixen encara avui dia
  • Petits detalls de l’obra són sublims per a lectors interessats al medi

Contres

  • Un petit període d’adaptació pot ser necessari per ajustar les expectatives a una obra de fa més de 70 anys

Recomenat per:

Tenint en compte que és una obra marcadament infantil, el “fons” d’Astroboy és una obra que encara avui toca temes d’actualitat i continua sent molt gaudida pels més petits. Pel que fa a la “forma”, és possible que acuse més el pas del temps, però no és res que un petit període d’adaptació no pugui arreglar.