Fa uns mesos vaig escriure sobre un mestre del Manga actual. Potser aquesta nomenclatura resulta una mica agosarada davant del que ostenta el sobrenom de “Déu” del còmic japonès: Osamu Tezuka. Avui ressenyem la que és potser la més coneguda de les seves obres a occident, Astroboy.
El primer anime de l’história
Astroboy va néixer l’any 1951 (aquí no és res), publicat en una revista d’historietes Shonen Sunday. Durant 17 anys es va publicar a la revista, aconseguint la xifra de 23 toms en total.
L’any 63 va ser la primera sèrie regular d’animi per a televisió (en blanc i negre, és clar).
Gràcies a l’exportació d’aquesta adaptació animada, que milions de nens van veure durant anys a qualsevol part del globus, Astroboy és dels primers i més potents personatges transmèdia de la història. Es van seguir fent més sèries (ja a color) i pel·lícules, algunes força recents, encara que amb pitjors resultats d’audiència.
El déu del Manga
Entendre la figura d’Astroboy implica necessàriament entendre el mestre Tezuka. Osamu va néixer el 1928, i com a nen va viure el que va implicar la Segona Guerra Mundial, que li marcaria des de llavors un marcat pacifista. A més, tal com explica ell mateix en aquest mateix tom, de petit es va enamorar de les pel·lícules d’animació nord-americanes, i és això el que el va empènyer a dibuixar.
Astroboy és una obra inicial en una carrera que tocaria molts gèneres i públics diferents. El petit robot està clarament influenciat per Walt Disney, i es nota molt. Cal pensar que ja han passat més de 70 anys i certes històries tenen un ritme estrany i un dibuix poc definit.
Però el déu de Manga té el seu sobrenom per alguna cosa i Astroboy té moments en què el dibuix s’engrandeix fins a ser realment espectacular i en què les històries guanyen moltes capes de profunditat. No sóc un expert en teoria robòtica, però sens dubte Asimov aprovaria molt del que s’exposa a Astroboy sobre com hauria de ser les relacions entre humans i robots. L’amistat, l’ambició, els tripijocs dels diversos poders socials, tot és allà de manera amena i accessible per a un públic infantil. Perquè sí, no deixa ser una obra destinada als més joves, amb un cert toc naïf potenciat pels anys.
Finalment, m’encanta com abans de cada capítol Tezuka trenca la quarta paret, explicant anècdotes de la seva obra i vida, la qual cosa afegeix un context molt interessant a cada història.
Com que tot és cíclic, és curiós destacar que una de les obres de Naoki Urasawa, Pluto, és un homenatge, o actualització, d’una de les històries integrades al primer volum d’Astroboy. I és que Astroboy va obrir camí a molts altres autors i obres, convertint-se en un referent igual a les obres de Disney que el jove Tezuka admirava.
Pros
- Les aventures d’Astroboy es gaudeixen encara avui dia
- Petits detalls de l’obra són sublims per a lectors interessats al medi
Contres
- Un petit període d’adaptació pot ser necessari per ajustar les expectatives a una obra de fa més de 70 anys
Recomenat per:
Tenint en compte que és una obra marcadament infantil, el “fons” d’Astroboy és una obra que encara avui toca temes d’actualitat i continua sent molt gaudida pels més petits. Pel que fa a la “forma”, és possible que acuse més el pas del temps, però no és res que un petit període d’adaptació no pugui arreglar.