Feia temps que volia enganxar un número d’Astrid Bromur. Segueixo el seu autor a Instagram, i el seu estil de dibuix és molt atractiu. Té la suavitat de l´animació i l´elegància del dibuix de moda. Així que quan vam veure el segon volum a la biblioteca, la meva filla gran i jo saltem davant de l’oportunitat.
Astrid, la insofrible
Astrid Bromur és una nena de l’alt llinatge. És rica i acaronada, viu en una casa on martiritza el servei i els seus pares. Fa el que li ve de gust, vaja. En aquest context, en aquest volum decideix anar a un internat al camp perquè està cansada de la solitud que implica ser filla única. Arribarà a un internat femení d’elit on es diu que els fantasmes turmenten les nenes que tenen males notes.
Tot i això, no puc evitar la sensació que la història d’aquest àlbum es queda coixa, i que podia haver donat molt més. Deixant de banda l’inversemblant que una nena com l’Astrid vulgui anar-se’n a un internat, tot resulta molt superficial. Les companyes i la relació amb elles estan a penes definides. No troba a faltar casa seva i els adults tampoc no són excessivament interessants. La història de fantasmes tampoc no sembla que resolgui res, i el tancament de l’àlbum deixa amb una sensació estranya. El missatge de la història tampoc no queda gaire clar, ni saps on vol arribar. Els vímets hi són, però la construcció resultant no ha resultat del tot interessant, ni per a mi, ni per a la meva filla.
El punt fort de l’Astrid
Pel que fa a l’aspecte gràfic, els dibuixos i dissenys de Fabrice Parme són immillorables. Tot i això, m’ha sorprès la seva composició. Té unes pàgines molt carregades de vinyetes que no donen l’espai que mereixen els traços. Crec que donar-li més “aire” i augmentar el nombre de pàgines hauria estat positiu. A més, al meu gust, al color digital li falta una mica de textura per acabar de posar en valor els seus dibuixos elegants.
Potser és per unes expectatives massa elevades, però no puc acabar recomanant aquest còmic. Almenys aquest volum titulat “Com atomitzar els fantasmes”. Si trobo un altre número de la col·lecció li faré un ull, potser només serà un sotrac, i tingui una sorpresa positiva amb Astrid Bromur.
Pros
- El dibuix elegant i el disseny de personatges i entorns.
Contres
- El guió, encara que té conceptes interessants, no em convenç.
Recomenat per:
Els que es deixin portar pel dibuix molt Art Déco d’un autor com Fabrice Parme, sense tenir en compte un guió que no és a la seva altura.