Arzak el Vigilant

Avui porto Arzak el Vigilant, obra pòstuma de Moebius, un dels grans, si no el més gran, del còmic francès per a adults.

El Mestre

Jean Giraud, àlies Moebius, és considerat el millor il·lustrador de la BD adulta de la història. El seu estil treballat i net alhora, és molt reconeixible, però ha evolucionat al llarg de la seva carrera.

Se’l reconeix principalment per ser un dels fundadors de Les humanoïdes associés (Els humanoides associats) que crearien la mítica revista Metal Hurlant (Heavy Metal). Aquí la imaginació dels seus autors va desplegar una varietat d’històries mai vistes fins ara. La ciència-ficció es barrejava amb el western (cosa molt de moda ara, per cert), amb unes històries crues i existencialistes, de vegades molt new age, de vegades molt ombrívoles amb violència i cossos nus per tot arreu. No només van innovar en el contingut, sinó en el continent: eren uns grandiosos dibuixants capaços de crear mons fins ara impossibles d’imaginar. Van prendre, en certa manera, el relleu de Jack Kirby, actualitzant alguns dels seus conceptes i transgredint tota mena de convencionalisme. Eren artistes sense la cotilla habitual.

Moebius era, segurament, el més talentós i alhora el més estructurat. De fet, una de les grans obres d’aquest dibuixant és Blueberry, del qual va fer la barbaritat de 37 àlbums amb el guionista Jean-Michel Charlier, que no té res a veure amb aquestes bogeries de ciència ficció. Té fama de ser un dels millors westerns de la història, sobri però brillant.
A destacar també El Incal, que va cobrir set àlbums al costat del best-seller Alejandro Jodorowsky.

Al final de la seva carrera ha fet obres més introspectives com el seu Inside Moebius i aquesta inacabada Arzak el Vigilant.

I de tot això no m’havia llegit res, zero, niente. Només algunes d’històries de Heavy Metal (i la pel·lícula, és clar). Una vergonya. Fins que he trobat aquesta obra a la biblioteca. Així que comencem a llegir les seves obres en el sentit invers.

El Vigilant

Aquí Moebius recupera un personatge que ja va fer servir a la revista Heavy Metal i li dona més protagonisme. És un genet solitari, que a lloms del seu estrany pelicà o pterodàctil artificial, vigila les planes d’un planeta desèrtic on hi ha una guerra a les planes. Els humans han posat preu als caps d’una altra espècie, i aquests no es quedaran de braços plegats. Paral·lelament, una nau humana es veu atacada per uns pirates espacials. Aquest acte portarà conseqüències insospitades.

És clarament un àlbum inicial, on es posen els vímets d’una cosa que malauradament ja no veurem. Tot i que es reconeix una simbiosi entre els textos més clàssics del western i l’òpera espacial. Es nota que domina aquests gèneres a la perfecció. Una llàstima.

L’estil de Moebius és molt reconeixible i no pocs ho han intentat imitar més o menys. Té la qualitat de ser molt realista amb una infinitat de detalls i alhora ser molt net, polit, molt deutor de la línia clara. Pocs combinen bé les dues característiques i Moebius ha estat el millor en això. Això us ajuda a crear escenaris i vestits creïbles i alhora extravagants. El món del cinema se’n va adonar i el va contractar per fer una infinitat de dissenys de naus, vestits i personatges per al sector audiovisual, destacant la seva col·laboració per a pel·lícules tan aclamades com Alien, Abyss, Tron, la fallida Dune de Jodorowsky, El Cinquè Element, Willow o la pel·lícula de sèrie B Masters de l’Univers de la Cannon.

Com a curiositat, aquesta edició d’Arzak el Vigilant està esgotada i es ven a preus absurds per internet, fins a 254 euros a Amazon… Així que segurament l’única manera de gaudir-ne serà a través de la biblioteca.